Objectiu 3250 dòlars! Equilibri ajustat entre l'oferta i la demanda + dividend macroeconòmic, obrint espai per a un augment del preu de l'alumini el 2026.

El correntindústria de l'aluminiha entrat en un nou patró de "rigidesa de l'oferta + resiliència de la demanda", i els augments de preus estan recolzats per fonaments sòlids. Morgan Stanley preveu que els preus de l'alumini arribaran als 3250 dòlars/tona durant el segon trimestre del 2026, amb la lògica central girant al voltant dels beneficis duals de la bretxa d'oferta i demanda i l'entorn macro.

Costat de l'oferta: l'expansió de la capacitat és limitada, l'elasticitat continua disminuint

La capacitat de producció d'alumini electrolític de la Xina ha arribat al sostre de 45 milions de tones, amb una capacitat operativa de 43.897 milions de tones el 2025 i una taxa d'utilització del 97,55%, gairebé a plena capacitat, amb només aproximadament 1 milió de tones de nou espai afegit.

El creixement de la capacitat de producció a l'estranger és feble, amb una taxa de creixement anual mitjana de només l'1,5% del 2025 al 2027. Europa continua reduint la producció a causa dels alts preus de l'electricitat, mentre que Amèrica del Nord té una expansió limitada a causa de la competència energètica als centres de dades d'IA. Només Indonèsia i l'Orient Mitjà tenen un petit augment, però estan limitats per la infraestructura.

 

Alumini (8)

La transformació verda i l'augment dels costos de l'electricitat han fet pujar el llindar de la indústria, augmentant la proporció d'electricitat verda a la Xina i implementant tarifes al carboni a la Unió Europea, cosa que ha comprimit encara més l'espai vital de la capacitat de producció d'alt cost.

Costat de la demanda: Els camps emergents entren en erupció, el volum total creix constantment

La taxa de creixement anual mitjana de la demanda mundial d'alumini és del 2%-3%, i s'espera que arribi als 770-78 milions de tones el 2026. Els camps emergents com els vehicles de nova energia, l'emmagatzematge d'energia fotovoltaica i els centres de dades d'IA s'han convertit en les principals forces impulsores.

L'augment de la taxa de penetració dels vehicles de nova energia ha impulsat el creixement del consum d'alumini per vehicle (més d'un 30% superior al dels vehicles de combustible), i l'augment anual de la capacitat instal·lada fotovoltaica en més d'un 20% ha donat suport a la demanda d'alumini. La demanda en els camps de les instal·lacions elèctriques i els envasos ha seguit el mateix exemple.

La proporció d'aliatge directe d'alumini amb aigua s'ha incrementat a més del 90%, cosa que redueix el subministrament de lingots d'alumini en estoc i agreuja la situació ajustada del mercat.

Senyals macro i de mercat: múltiples ressonàncies positives

L'expectativa de retallades dels tipus d'interès globals és clara i, sota la tendència d'afebliment del dòlar nord-americà, els preus de l'alumini denominats en dòlars nord-americans tenen un suport natural a l'alça.

La demanda d'actius físics per part dels inversors està augmentant, i els metalls no ferrosos, com a opció antiinflacionista i per a l'assignació diversificada d'actius, estan atraient entrades de capital.

La ràtio de preu del coure/alumini es troba a la part superior del rang recent, convertint-se en un indicador important de la pujada posterior dels preus de l'alumini.

Tendències futures de la indústria: Oportunitats estructurals destacades

La bretxa entre l'oferta i la demanda s'està eixamplant gradualment, i Morgan Stanley preveu que l'escassetat d'oferta es manifestarà a partir del 2026, amb inventaris globals a nivells històricament baixos, cosa que amplificarà encara més l'elasticitat de la volatilitat dels preus.

La diferenciació regional s'està intensificant, la bretxa entre l'oferta i la demanda a la Xina s'eixampla any rere any i la dependència de les importacions augmenta, formant un flux comercial de "lingots d'alumini excedents a l'estranger → Xina".

Els beneficis de la indústria es concentren en les empreses líders amb recursos d'energia verda i avantatges en el cost energètic, mentre que la capacitat de producció s'està desplaçant cap a regions de baix cost com Indonèsia i l'Orient Mitjà, però el progrés és més lent del que s'esperava.


Data de publicació: 19 de desembre de 2025