El gegant nord-americà de les begudes alcohòliques Constellation Brands va revelar el 5 de juliol que l'aranzel del 50% de l'administració Trump sobre l'alumini importat comportarà un augment d'aproximadament 20 milions de dòlars en costos per a aquest any fiscal, cosa que empenyrà el sector nord-americà.indústria de l'aluminicadena a l'avantguarda del joc. Tot i que les begudes alcohòliques mexicanes encara gaudeixen d'exempcions fiscals, la cervesa envasada en llaunes d'alumini està subjecta a nous impostos, que afecten directament els marges de benefici de les empreses. Aquesta aparent guerra aranzelària dirigida a la indústria de l'alumini en realitat exposa les contradiccions profundes entre les corporacions multinacionals i els responsables polítics en el context de la reestructuració de la cadena de subministrament global.
Transmissió de costos: la "factura fiscal invisible" de les llaunes de cervesa
Sota la marca Constellation, marques de cervesa com Corona i Modro depenen completament de llaunes d'alumini importades de Mèxic, i la nova política aranzelària ha augmentat el seu cost d'alumini en aproximadament 1200 dòlars per tona. Malgrat l'èmfasi de la directora financera Gals Hankinson en la "dificultat per transferir completament els costos", el mercat ha respost: el preu de les seves accions ha caigut un 31% durant l'any i el seu valor de mercat s'ha evaporat en més de 13.000 milions de dòlars. Curiosament, l'Associació Canadenca d'Alumini ha revelat que la taxa d'implementació real d'aranzels sobre l'alumini canadenc per part dels Estats Units és només del 65% de l'import declarat, cosa que implica que les empreses poden evitar alguns costos a través del comerç de trànsit, però aquesta operació grisa corre el risc de revisió duanera.
Reestructuració de la cadena de subministrament: l'estratègia de cobertura de l'alumini canadenc
Per fer front a l'impacte dels aranzels, les empreses canadenques d'alumini estan accelerant les millores de capacitat. Alumina Alouette ha invertit 1.100 milions de dòlars per ampliar la seva fosa de Quebec, amb una capacitat de producció prevista de 650.000 tones per al 2026, un augment del 40% respecte al nivell actual. Aquesta acció no només té com a objectiu satisfer la demanda dels Estats Units, sinó que també té com a objectiu capturar el mercat europeu: després que la UE imposés taxes addicionals a l'alumini importat a causa dels aranzels al carboni, la competitivitat de l'alumini canadenc en el camp de la fabricació d'automòbils ha augmentat significativament. Jean Simard, CEO de l'Associació Canadenca d'Alumini, va revelar que si els aranzels dels EUA continuen fins al 2026, el govern podria activar el "Fons d'Estabilització de la Indústria" per alleujar la pressió sobre les empreses mitjançant crèdits fiscals o préstecs a baix interès.
Guerra de la indústria: l'estira-i-arronsa entre el poder de fixació de preus i el joc polític
L'informe financer d'Alcoa mostra que, durant el primer trimestre del 2025, va patir unes pèrdues de 20 milions de dòlars a causa dels aranzels, i s'espera que les pèrdues previstes per al segon trimestre s'ampliïn fins als 90 milions de dòlars. Tanmateix, el preu de les seves accions va augmentar un 12% en contra de la tendència, reflectint les expectatives del mercat d'aranzels a llarg termini. Aquesta contradicció prové dels defectes estructurals de la capacitat de fosa nacional dels Estats Units: tot i que els aranzels tenen com a objectiu revitalitzar les indústries locals, la capacitat de fosa d'alumini als Estats Units és de només 670.000 tones (menys d'1/4 de la de la Xina), i reiniciar la capacitat inactiva requereix una inversió incremental de 3,6 milions de tones, cosa que dificulta la substitució de les importacions a curt termini. Al mateix temps, Alcoa North America, una empresa mexicana, s'ha convertit en un guanyador ocult dels aranzels mitjançant la integració vertical de "bauxita, alúmina i alumini electrolític" per controlar el cost global per sota dels 2.500 dòlars per tona.
Fissió del consumidor: la "Revolució verda" de la llauna de cervesa
La pressió aranzelària està impulsant el canvi tecnològic a la indústria. La marca Constellation col·labora amb Ball Corporation per desenvolupar llaunes d'alumini lleugeres, reduint el consum d'alumini per llauna de 13,6 grams a 9,8 grams i estalviant 0,35 dòlars per caixa. Si aquesta estratègia de "reducció" es popularitza, pot reduir el consum anual d'alumini de la indústria cervesera dels EUA en 120.000 tones, equivalent a reduir el volum d'importació de 30 vaixells de càrrega. Però la millora ambiental requereix la cooperació de tota la cadena industrial: la taxa de reciclatge d'alumini als Estats Units ha augmentat del 50% el 2019 al 68% el 2025, però la capacitat de producció d'alumini reciclat encara està per darrere de la taxa de creixement de la demanda, la qual cosa resulta en preus elevats de l'alumini primari.
Mirall geopolític: el dilema de la «desinització» de la indústria de l'alumini nord-americana
Malgrat els intents dels Estats Units de remodelar la cadena de subministrament d'alumini mitjançant aranzels, la Xina continua sent el major productor mundial d'alumini reciclat (representant el 35% el 2025). Les empreses d'alumini canadenques han començat a importar lingots d'alumini reciclat de la Xina i a processar-los en productes d'alta gamma per a l'exportació per evitar aranzels. Aquesta "estratègia indirecta" ha provocat un augment interanual del 45% en les exportacions reals d'alumini reciclat de la Xina als Estats Units. Més destacable és que l'Associació Europea de l'Alumini ha presentat una demanda a l'OMC, acusant els aranzels dels EUA de violar els acords de lliure comerç. Si la sentència es confirma, podria desencadenar una segona commoció a la cadena mundial de la indústria de l'alumini.
Una batalla oculta pel poder de fixació de preus dels recursos s'està intensificant entre les mines de coure dels Andes i les foneries d'alumini d'Amèrica del Nord. Quan els aranzels es converteixen en una arma convencional en els jocs comercials, les empreses només poden trobar un equilibri entre els costos de compliment i la innovació tecnològica per mantenir-se en la cadena de subministrament global esquinçada.
Data de publicació: 08 de juliol de 2025